camí de sant jaume

El Camí

vídeo
1

Origen del peregrinatge a Sant Jaume de Galícia

La història del Camí de Sant Jaume es remunta a començaments del segle IX (any 814) moment del descobriment del sepulcre de l’apòstol evangelitzador de la Península Ibèrica. Un pastor gallec anomenat Pelai veu un estel que assenyala un indret del turó on més endavant sorgiria Compostel•la. La notícia arriba ràpidament al bisbe de la diòcesi d’Iria Flavia, Teodomir, qui ordena desbrossar el turó. Es descobreix el sepulcre atribuït a l’Apòstol i Teodomir, per inspiració divina, anuncia solemnement que les restes trobades pertanyen a l’apòstol Sant Jaume.


D’ençà del descobriment, Santiago de Compostel•la es converteix en punt de pelegrinació de tot el continent europeu. Complia tots els requisits necessaris: la tomba amb les relíquies d’un Apòstol, la utilització del Sant com emblema contra els infidels, la situació de la tomba a les proximitats del final de la terra i les condicions adequades per a caminar amb dificultat i sacrifici cap a occident, l’ocàs del sol.


El camí quedà defi nit llavors mitjançant la xarxa de vies romanes que unia els punts neuràlgics de la Península. L’impressionant flux humà que des de ben aviat es dirigí cap a Galícia va fer aparèixer ràpidament nombrosos hospitals, esglésies, monestirs, abadies i pobles al voltant de la ruta. Durant el segle XIV va començar a decaure la pelegrinació, fet provocat per les guerres, les epidèmies i grans catàstrofes naturals.


La recuperació de la ruta comença a finals del segle XIX quan l’arquebisbe Payá Rico redescobreix les restes de l’Apòstol i el Papa Lleó XIII confirma la seva autenticitat. Però és durant el darrer quart del segle XX quan es produeix l’autèntic resorgiment contemporani de la pelegrinació. No hi ha dubte que els components social, turístic, cultural o esportiu han tingut una gran importància en la revitalització jacobea però tampoc cal oblidar que la ruta ha guanyat el seu prestigi mercès al seu valor eminentment espiritual.


L’any 1987 el Camí de Sant Jaume fou declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.


* Guia El Camí de Sant Jaume de Montserrat a Alcarràs.

2

Qui va ser Sant Jaume?

Sant Jaume era un dels dotze apòstols de Jesucrist que, segons la tradició cristiana, predicà a Hispània abans de morir decapitat a Jerusalem l’any 44 dC. La llegenda diu que el seu cos fou traslladat en barca fins a la fi del món conegut, on fou enterrat. Vuit segles després, cap a l’any 812, Pelai, un eremita de la zona, veié unes llums miraculoses semblants a una pluja d’estels que atribuí al sepulcre de l’apòstol. Encara avui es discuteix si, etimològicament, el nom Compostel•la prové del «camp d’estels» que veié l’eremita o bé de compostum, ‘cementiri’ en llatí.


* Guia El Camí de Sant Jaume del port de la Selva – Sant Pere de Rodes i de la Jonquera a Montserrat

3

El Camí de Sant Jaume i Catalunya

Existeix la sensació que Catalunya s’ha mantingut al marge del moviment jacobeu i de la pelegrinació a Santiago de Compostel•la, però la realitat és ben diferent. Històricament, el nostre és un país que, des del primer moment, connecta amb el fet jacobeu. El culte a Sant Jaume a Catalunya era molt freqüent desde l’inici de les pelegrinacions. Una tradició molt estesa afirma que l’Apòstol va predicar a Barcelona, Lleida i Saragossa. En alguns d’aquests llocs encara es celebra el seu pas amb festes i tradicions populars específiques. A més, alguns dels primers pelegrins documentats eren catalans, com ara l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat.


Catalunya, per la seva situació geogràfica, sempre ha estat porta d’entrada privilegiada de tots els corrents militars, ideològics i culturals provinents de més enllà del Pirineu. Si es mira des d’una lògica purament geogràfica, per Catalunya devia haver passat una de les branques europees més importants del Camí de Sant Jaume; en canvi, amb el pas del temps va quedar limitada a ser una ruta menor entre els camins que conduïen a Santiago de Compostel•la i, encara, fragmentada, ja que per terres catalanes passaren diversos itineraris que eren freqüentats de manera desigual pels pelegrins. O sia, que no es pot dir que hi hagués una única ruta a Catalunya sinó moltes, malgrat que algunes foren més transitades que d’altres.


Durant el segle XI els reis de Navarra, d’Aragó i de Castella i Lleó iniciaren una política de construcció d’infraestructures per atendre els pelegrins que passaven per les seves terres. Aquesta política no es desenvolupà a Catalunya i per això no disposem d’una ruta semblant al Camí Francès. A més, fins a la segona meitat del segle XII Catalunya no completa la reconquesta del seu territori, de manera que durant els tres primers segles de pelegrinatge a Santiago els caminants s’havien d’adaptar a les repetides oscil•lacions de la zona fronterera entre els musulmans i els franco-catalans. Aquesta dificultat convidava la majoria de pelegrins de l’època a desplaçar-se cap a la banda occidental del Pirineu per accedir a la Península. El pas pel Pirineu oriental era menys dificultós però més insegur de cara a enllaçar amb la via principal que conduïa a Compostel•la. Hi havia pelegrins, sí, però eren molt pocs els que s’aventuraven a travessar les nostres terres. També va influir-hi la menor quantitat de llocs sagrats amb relíquies importants que va fer desviar els corrents de pelegrins cap als llocs on hi havia un nombre més gran de relíquies. Així, podem concloure que el Camí de Sant Jaume a Catalunya va existir, encara que no va poder competir amb els que ja estaven fixats durant el segle XI i plenament consolidats en el segle XII.


Mentrestant, el culte a Sant Jaume s’estenia per la geografi a del Principat tal com ho demostren les abundants esglésies i poblacions que hi estan dedicades. Tampoc no s’ha d’oblidar que els únics reis anomenats Jaume de les monarquies hispàniques són els sorgits de la dinastia barcelonina, si bé la influència ens va venir des d’Occitània, ja que va ser Maria de Montpeller la que va donar al seu fill el nom de Jaume, amb la qual cosa es va iniciar un costum familiar a la família reial d’Aragó i comtal de Barcelona.


* Guia El Camí de Sant Jaume de Montserrat a Alcarràs.

4

Les rutes catalanes a Sant Jaume de Galícia

No hem d’entendre el Camí de Sant Jaume com una única ruta prefi xada, sinó que les vies són múltiples malgrat que la destinació és sempre la mateixa; per això des de les associacions i des dels ens oficials es defensa l’existència d’una pluralitat de Camins de Sant Jaume.


Sabem que a partir del segle XIII començà a haver-hi un cert moviment pelegrí a Catalunya, però desconeixem les rutes que seguien aquests caminants, ja que hi havia diverses alternatives i no s’han conservat itineraris ni relats de pelegrins que les descriguin. Els relats de pelegrins que es conserven són posteriors. Sembla força lògic pensar que a l’Edat Mitjana els camins principals es recolzaven en l’antiga xarxa romana. D’aquests, els més segurs i transitats eren els que connectaven els grans centres urbans, focus neuràlgics que combinaven capitalitat política i religiosa. Barcelona i Vic competien en centralitat i Perpinyà, Tortosa i Lleida eran portes d’accés a altres territoris. La capital lleidatana, particularment, era el punt de partença cap als regnes occidentals i, per tant, cap a Santiago. Des dels Pirineus fins a les valls del Segre i de l’Ebre, diferents camins permetien dirigir-se a Compostel•la. En cap cas això vol dir que l’impuls de la peregrinació fixés les coordenades de les vies; més aviat al contrari, preexistien els camins.


Així les coses, no es pot parlar, en sentit estricte i com ja hem dit, d’un itinerari únic del pelegrinatge català com sí que ho era el Camí Francès que penetra a la Península Ibèrica per Roncesvalles. En qualsevol cas, hi ha algunes vies que els experts consideren com les més habituals pels pelegrins que travessaven terres catalanes:


1. Narbona, Perpinyà, la Jonquera, Girona, Sant Cugat del Vallès, Montserrat, Cervera i Lleida; seguint en el seu primer tram, bona part de la Via Augusta.
2. Narbona, Perpinyà, Camprodon, i d’allà a Ripoll, Vic, Sant Cugat del Vallès i Montserrat, Cervera i Lleida.
3. Narbona, Perpinyà, Camprodon i cap a Besalú i Girona on s’enllaçaamb la ruta 1.
4. Narbona, Foix, la Seu d’Urgell i Lleida seguint el curs del Segre.
5. Narbona, Saint Gaudens, Vielha, Osca, Jaca. La via menys concurreguda i que només afectava l’extrem més occidental del Principat.


Sens dubte, dels cinc itineraris llistats, els més concorreguts van ser els dos primers. Hi ha, però, molts més camins com ara la via del Pallars que provenia de Vielha i Salardú, seguint la Noguera Pallaresa o la via tarraconense que de Barcelona baixava cap a Tarragona o Tortosa per remuntar el curs de l’Ebre. Seria gairebé impossible desglosar-los tots perquè són moltíssims els pobles i ciutats de Catalunya que guarden el record del pas de pelegrins pels seus carrers i camins.


Els pelegrins que volien pujar a Montserrat provinents de Barcelona sortien de la ciutat per la porta de Sant Antoni i, pel marge esquerre del Llobregat, anaven cap a Martorell, travessaven Masquefa, Piera, Vallbona d’Anoia, Capellades, Vilanova del Camí i Igualada i llavors visitaven el santuari, on solien arribar per Collbató. Des del segle XVI també està documentada la ruta per Martorell, Esparreguera i Collbató.


Des d’Igualada, els pelegrins prosseguien el camí per Jorba, Santa Maria del Camí i Montmaneu i seguidament Cervera, on hi havia hospital. Des de Cervera, es continuava per Tàrrega, Vilagrassa, Mollerussa, Bell-lloc d’Urgell i Lleida, on confluïa una altra ruta que venia de Tarragona.


Amb el pas dels pelegrins, Catalunya veié potenciats els seus propis santuaris, especialment el monestir de Montserrat i potser també el de Sant Pere de Rodes, que podia ésser visitat pels que passaven prop del litoral venint del Rosselló. A Girona, alguns pelegrins visitaven la tomba de Sant Narcís i, a Barcelona, molts anaven a pregar a la tomba de Santa Eulàlia o a les relíquies de Sant Galderic.


* Guia El Camí de Sant Jaume de Montserrat a Alcarràs

5

Per a què serveix la credencial?

La Credencial, serveix per obtenir la Compostel•la.


Es tracta d’un document que acredita que s’ha fet el pelegrinatge a Santiago.


Aquest certificat, que expedeix la Catedral de Santiago, es lliura a aquells pelegrins que declarin haver efectuat la seva peregrinació pietatis causa, és a dir, per motius religiosos o, si més no, espirituals.


En cas contrari, sempre us quedarà la Credencial com a document acreditatiu.


Per a més informació sobre aquest tema, consultar consells/credencial

Vídeos

Inauguració del camí

Inauguració del camí

El passat dia 27 de març es va inaugurar el tram que va des del Port de la Selva fins a Montserrat.

Tram des d'El Port de la Selva a Montserrat

Port de la Selva - Montserrat

Tram des d'El Port de la Selva a Montserrat.

Tram des de Montserrat a Alcarràs

Montserrat - Alcarràs

Tram des de Montserrat a Alcarràs.

Altres maneres de viure el camí

Cultura

El Camí de Sant Jaume és Cultura


La cultura és el signe d’identitat de Catalunya, un país d’artistes i emprenedors que busca en el passat l’essència del seu esperit innovador i obert al món. Tot dins d’un paisatge calidoscòpic que ha servit de referència i inspiració a arquitectes i escultors, músics i pintors. La simbiosi entre natura i cultura, entre el paisatge i l’obra dels creadors de totes les èpoques constitueix un dels principals atractius que el nostre país ofereix a les persones que ens visiten.

Per a més informació: http://cultura.catalunya.com

Natura

El Camí de Sant Jaume és Natura


Des dels cims més alts dels Pirineus fins a les cales més recòndites del Mediterrani, passant per les planes de l’interior o els paratges naturals del Delta de l’Ebre i de les Terres de Lleida, Catalunya se situa al nord-est de la península Ibèrica, a la confluència de dues grans regions biogeogràfiques europees, l’eurosiberiana i la mediterrània, que li confereixen una particular i atractiva riquesa natural. Els nombrosos parcs i reserves naturals i els més de vint espais d’interès ornitològic que s’estenen al llarg del país són mostra de la seva gran diversitat biològica.

Per a més informació: http://actiunatura.catalunya.com

Turisme Actiu

El Camí de Sant Jaume és Turisme Actiu


Catalunya té diversos espais excel•lents per a realitzar activitats d’oci en contacte amb la natura, en les que la conservació del medi i la seguretat del turista són les prioritats bàsiques. La extraordinària biodiversitat del paisatge català fa possible que el visitant pugui practicar el senderisme o el cicloturisme, ràfting o hidrotrineu, navegar en caiac al mar o al riu, baixar barrancs, volar en ala delta, parapent, globus o helicòpter, saltar en paracaigudes, muntar a cavall o fer escalada.

Per a més informació: http://actiunatura.catalunya.com
                                          http://familiar.catalunya.com

Gastronomia

El Camí de Sant Jaume és Gastronomia


El reconeixement gastronòmic de Catalunya ve avalat no només pels segles de tradició, la seva predisposició per l’avantguarda i el prestigi internacional de 45 restaurants catalans, sinó també per la important tasca que fan els seus 17 col•lectius de cuina, unes entitats que agrupen més de 200 restaurants compromesos a oferir una cuina arrelada al territori. Aquest bon “saber fer” als fogons i la gran qualitat de la producció, transformació i elaboració autòctona (amb 16 denominacionsd’origen de productes com el vi, el cava i l’oli d’oliva) han posicionat Catalunya entre les principals destinacions gastronòmiques del món.

Per a més informació: http://gastronomia.catalunya.com

Accessible

El Camí de Sant Jaume és Accessible


Actualment amb 21 destinacions accessibles repartides pel territori, les persones amb discapacitat poden gaudir de la nostra història, els nostres recursos naturals, etc. El camí de Sant Jaume a Catalunya pretén facilitar informació i eines perquè les persones amb mobilitat reduïda o algun tipus de discapacitat també hi tinguin accés.

Per a més informació: www.camidesantjaumeperatothom.cat


  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume
  • Camí de Sant Jaume




Turisme 2.0

Twitter

-

Flickr

-

Facebook

-

You Tube